Crítica cultural

Entrevista a Marcel Barrena, director de cinema i alumni de la FCRI

Molts dels que passem pel grau de Comunicació Audiovisual anem amb la idea d’arribar a ser directors de cinema, i és normal que en vulguem ser part d’aquest món; el cinema és allò que ens atrapa, ens emociona, ens fa viure. I per a tots aquells que vulgueu saber del tema, avui us portem a Marcel Barrena, alumni de la Facultat (Comunicació Audiovisual, 7ª promoció).

Marcel Barrena és director de cinema, guionista i muntador. Primer director en la història en guanyar dos premis Gaudí i també ha sigut nominat al Goya. Les seves obres més destacades són Món Petit, la història d’Albert Casals, i 100 Metros, protagonitzada per Dani Rovira i Karra Elejalde.

 

K – Com ha estat el teu pas de Blanquerna al món professional?

M – Vaig tenir un professor que em va contractar a la seva productora. Ell sabia que jo volia dirigir, que tenia una història. Set anys més tard vam fer una tvmovie. SET ANYS. Persistència. Paciència. Amor pel cinema. No hi ha més. Després, quan ho hagis aconseguit, de tu també dependrà que mereixis una segona oportunitat.

K – Quines aptituds necessita una persona per ser director?

M – La més important és l’amor i la persistència. És la professió més democràtica del món: si tens una bona història i saps com explicar-la, si lluites i aguantes, la podràs explicar sense que ningú et pregunti quins títols tens. El més difícil és fer-ho bé i poder-se mantenir, però la persistència i la paciència —que la dóna l’amor per la professió i la vocació— és el més important per aconseguir fer el primer pas. I tenir una història que explicar, naturalment; si no, estàs fora. Si no tens paciència, si no persisteixes, és que no t’agradava prou, que no tenies vocació.

K – Cal saber tota la teoria cinematogràfica?

M – Saber de tot mai fa mal. Però tot depèn. La teoria serveix com per encendre un ordinador abans d’escriure. Si no el saps engegar, és que no has mostrat interès, per tant, aquesta no és la teva vocació. Altra cosa són els tecnicismes i l’ús de la maquinària. Sap un director d’orquestra tocar tots els instruments de l’orquestra? L’important és saber com vols que sonin aquells instruments, i rodejar-te de la gent que els sap tocar. La feina del director és explicar com ell vol tot perquè soni com ell vol que soni. Un director mai sabrà fer servir la càmera com un director de fotografia ni sabrà maquillar com un maquillador…

K – Quin tipus de referències escull un director per poder treballar?

M – Les referències el trien a ell. Ell sap el que li agrada i el que no. El que t’agrada et pot influir. El que no t’agrada no t’influirà mai.

K – T’inspires del treball d’altres directors de cinema?

M – M’inspiro i em copio. Sé el que m’agrada i això em dóna un filtre. Sé el que no m’agrada, i en fujo.

K – On creus que has après més sobre aquest ofici?

M – La millor escola és el mateix cinema. Si no tens passió pel cinema, per veure el que es fa, per descobrir-lo, per veure d’on vénen les coses… deixa-ho estar. Després aprens escrivint i rebent negatives. Això et fa fort. I patint molt. Després treballant i veient treballar. Però la base és el cinema en sí mateix, et dóna el llenguatge.

K – És millor que un director sigui en totes les fases (preproducció, producció i postproducció)?

M – Si no, no és un director. Un director és l’autor de la pel·lícula, la pel·lícula es construeix en aquests tres moments per igual.

K – Com s’organitza l’equip durant el rodatge?

M – El director tria al seu equip durant la preproducció. Al rodatge qui organitza i gairebé qui mana en termes de funcionament és l’ajudant de direcció, que és qui procura que el que vol el director es faci en funció del temps que es té.

K – Quines són les majors dificultats que poden aparèixer en un rodatge?

M – Infinites. Totes les imaginables. Des del clima, a una lesió, malaltia… d’algun membre indispensable de l’equip… L’enemic a batre sempre és el temps, que és el que el pressupost pot comprar.

K – Fas canvis en els teus projectes perquè interessin més al públic o mantens allò que vols mostrar inicialment?

M – Abans de començar qualsevol projecte hauries de preguntar-te a qui interessa això. Si no tens resposta, potser millor que no t’hi fiquis. Es pateix massa.

K – Quin és el nivell de relació que té un director amb els altres departaments com el de guió, producció, muntatge, càsting…?

M – Ho ha de fer ell o estar-hi a sobre. Si no, de nou, no és director. Quina relació té un entrenador amb un defensa, amb el migcampista… ?

K – Què creus que fa a un director destacar?

M – Un director pot ser reconegut de moltes maneres: èxit de públic, premis i festivals… El més important és que pugui seguir treballant i que les seves històries interessin.

K – Un director s’ha d’implicar a fons per buscar finançament?

M – El nom del director és part fonamental per buscar el finançament. La feina la fa el productor però el director sempre hi estarà present en reunions amb televisions, actors, estudis, institucions, fent dossiers… La història i com s’explicarà ha d’estar clara abans de buscar finançament, i això és cosa del director.

K – Quines diferències hi ha quan es dirigeix ​​un projecte propi?

M – Tots els projectes haurien de sentir-se com a propis un cop acceptats, si no, no aniran bé. Si no has de donar el millor de tu, millor no acceptis un encàrrec perquè no en trauràs el suc.

K – Quant i quan cobra un director?

M – Com el guionista acostuma a cobrar per fases. X a la preproducció, X al rodatge, X a l’entrega de la còpia final, X a l’estrena… Després potser pot cobrar bonus per fites aconseguides. El quant dependrà sempre del que hagi assolit abans i de si el seu nom pot atraure a bons actors, a públic… i també anirà en relació al pressupost de la pel·lícula.

K – Quin consell donaries a un estudiant que vol ser director de cinema?

M – Que pensi realment si ho vol fer, però que si ho ha de pensar que no s’hi fiqui perquè no ho aconseguirà. Perquè això només depèn de la persistència, de l’amor pel cinema, de la paciència i de tenir una història per explicar. Al final és només una feina, però tot recau en aguantar moltes negatives, resistir, i al final et toca. Però hi has de ser. Si no, és que no ho volies de veritat.

 

Moltes gràcies, Marcel, per haver dedicat un troç del teu temps en aquesta entrevista.

 

Previous post

Rodatge de "Queen of the World"

Next post

Camí cap als Oscars

Kevin Bran

Kevin Bran