EntrevistesNotíciesProfessoratQuè fa?Relacions de la Facultat

Eli Vivas: “Els mitjans han de prendre consciència i crear equips de verificació a les mateixes redaccions”

Entrevistem a l’Eli Vivas, professora del Grau de Periodisme i Comunicació Corporativa a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull. És la cofundadora d’un nou projecte: Verificat, la primera plataforma de fact-check independent a Catalunya que va engegar el passat mes d’abril.

Amb quina voluntat neix Verificat?

Després de l’eclosió d’internet, tothom vot crear i distribuir informació i, moltes vegades, és falsa. De fet, hi ha estudis que afirmen que, d’aquí poc, la meitat de les notícies que circulin seran falses. Vam veure que a Catalunya no existia cap òrgan independent que estigués fent verificacions. Aquí, el context afavoreix a la creació de notícies falses; amb el procés independentista i l’atemptat jihadista de l’agost del 2017. Vam engegar el projecte el 2 d’abril, amb motiu del Dia Internacional del Fact-Checking i vam decidir centrar-nos en les Eleccions Municipals a Barcelona.

Un cop analitzades les Eleccions Municipals, quines conclusions heu extret?

Moltes, ha sigut una taula d’aprenentatge brutal. Hem verificat, per una banda, el discurs polític i, per una altra, el soroll a les xarxes. Cadascun dels membres va analitzar un candidat, els seus discursos i les dades que empraven que, en moltes ocasions, eren enganyoses.

Alguna de la informació que heu publicat pot arribar a condicionar els pactes per l’alcaldia?

Nosaltres hem fet una feina totalment objectiva. Vam avaluar totes les votacions als plens municipals i vam comprovar les afinitats dels partits polítics. Vam convertir totes les actes d’aquests plens en una base de dades i comprovar que, per exemple, Barcelona en Comú ha evolucionat la seva afinitat del Partit Socialista cap a Esquerra Republicana.

Quina és la metodologia de Verificat? Com funcioneu?

Seleccionem notícies segons la seva rellevància: sigui per la seva temàtica o viralitat. En el cas d’una dada en un discurs polític, hem d’analitzar-la a fons consultant a diferents fonts i trobar el context. Aquest procediment fet per un dels verificadors és avaluat pel conjunt de l’equip de fact-checking, i haurà de comptar amb l’aprovació de tots els membres abans de ser publicat. Aquest encaix de diverses mirades t’acaba donant més neutralitat. Un cop fet aquest procés, ho categoritzem: vertader, fals, enganyós (quan és vertader, però amb alguna objecció) i no comprovable.

Com d’implicada ha estat la Facultat de Comunicació Blanquerna en aquest projecte?

Blanquerna ha sigut un dels nostres partners i ens ha donat l’espai a la Facultat per poder reunir-nos. A més, els alumnes de l’assignatura ‘Gestió de Continguts Digitals’ han participat en gran part del procés de verificació. Els hem ensenyat la metodologia que utilitzem a Verificat i una de les pràctiques va consistir a verificar una notícia, per exemple: una carta escrita per Jordi Cuixart des del Tribunal Suprem. Després de consultar amb diferents fonts van comprovar l’autenticitat de l’autoria.

Creus que aquest projecte neix en el moment idoni i no ho podria haver fet en una altra època?

Totalment. Potser, l’engeguem fa vint anys i no hauria funcionat. Ara funciona perquè tenim les eines necessàries per combatre la desinformació i perquè hi ha periodistes especialitzats en la matèria. L’altre dia vam fer un taller de fact-check amb la redacció de RAC1 i els hi vam ensenyar les eines per, per exemple, comprovar si una imatge està manipulada.

Creus que Verificat pot ser conseqüència d’un mal periodisme?

Això també té a veure amb la credibilitat i la crisi dels mitjans. Molts redactors d’un diari han hagut de fer la feina en paper i en digital i, alhora, també xarxes socials. Tot això amb plantilles i sous reduïts. Els processos de producció ja no són tan acurats i el que importa són les notícies amb més audiència. Hem de tornar a recuperar aquests processos de verificació.

Amb els tallers que esteu realitzant amb diferents mitjans, veus que esteu obrint els ulls als periodistes participants?

Amb RAC1 va ser espectacular. El primer que ens van dir va ser: “Volem més, necessitem més”. Simplement cal que ens reciclem perquè estem en una època de transformació digital. Igual que ja no rebem la informació com abans, tampoc podem continuar informant de la mateixa manera.

Quin futur li augures al periodisme en el terreny de la verificació?

Les plataformes de fact-check independents, en els darrers deu anys, han pujat de manera exponencial a tot el món. La necessitat existeix i en el futur aniran sorgint més iniciatives que ajudaran a combatre la desinformació. L’altre dia, un professor de Blanquerna em deia: “Tant de bo desapareguéssiu i no fóssiu necessaris”. Els mitjans han de prendre consciència i crear equips de verificació a les mateixes redaccions.

Previous post

Segona edició dels Premis Blanquerna Impulsa

Next post

This is the most recent story.

Adrià Fernández