Patricia Coll: “Els límits entre disciplines comunicatives es difuminen cada cop més”

Patricia Coll s’ha incorporat aquest any com a professora al Grau de Periodisme i Comunicació Corporativa. És Doctora en Comunicació per aquesta Universitat, Llicenciada en periodisme, Diplomada en Empresarials i té un Màster en Societat de la Informació i el Coneixement. A més, col·labora a diversos mitjans de comunicació com La Vanguardia, The New Barcelona Post o El País Retina, i ha escrit llibres sobre el màrqueting, la comunicació, i les relacions públiques en l’era digital. L’últim que ha publicat, juntament amb el catedràtic de periodisme i vicedegà d’aquesta Universitat Josep lluís Micó, és  Newsjacking Posdigital, el secuestro de noticias en la estrategia de comunicación.

Parlem amb ella per conèixer en què consisteix la seva feina i com encara els nous reptes.

Fa poques setmanes es va publicar el llibre Newsjacking Posdigital que has escrit amb el professor Josep Lluís Micó, on analitzeu les estratègies de les marques a través dels fets d’actualitat. Perquè les marques utilitzen les notícies per fer estratègies de màrqueting?

Les marques volen cridar l’atenció del seu públic objectiu. Estan molt alerta de les grans tendències globals com ara mateix poden ser la crisi climàtica i el feminisme, que només influencien en les seves estratègies comunicatives i de màrqueting, sinó fins i tot altres àmbits del seu negoci com la producció o les polítiques de Recursos Humans. Les notícies són la màxima expressió d’aquest territori comunicatiu comú. Parlant del que la gent parla, les marques s’apropen i empatitzen amb  les persones i fan els seus missatges més entenedors.

El teu camp d’estudi principal és l’era digital i les tecnologies. Estem avançant cap a un model de periodisme totalment digital?

Avui ja no hi ha distinció entre digital i no digital. Tots els ciutadans i tots els mitjans de comunicació estan immersos en la virtualitat i en són conscients.

En un món on la immediatesa és el més important, ha arribat un punt en què el públic valora gairebé més la rapidesa que la qualitat?

Encara que la velocitat a la qualens movem ens fa ser més impacients i voler disposar d’informació pràcticament de forma instantània, també hem d’exigir i exigir-nos veracitat, honestedat, interpretació i qualitat… però això, òbviament, moltes vegades requereix temps de verificació, d’anàlisi o de producció de continguts.

Parles molt de periodisme però també de publicitat. Actualment hi ha límits entre la comunicació i el màrqueting?

Els límits entre disciplines comunicatives, igual que els límits entre canals, es difuminen cada cop més. Un exemple clar són totes aquelles marques que, a banda de publicitat, aposten per ser creadores de continguts i compten amb professionals de la comunicació que fan periodisme de marca.

Quins sectors concrets del periodisme estan canviant més ràpidament?

Tots estan canviant més ràpidament. Potser el que menys, segon el meu parer, seria la ràdio. Encara que hi ha noves tecnologies estretament relacionades amb el seu àmbit, com els assistents de veu o els podcasts, la ràdio és la mateixa ara que en els seus inicis.

Hi ha mitjans que encara es basen en un model de periodisme antic?

Jo no veig distinció entre periodisme antic i un suposat  periodisme nou, ja que considero que l’essència del periodisme, que com deia el mestre Gomis és ajudar les persones a interpretar la realitat que ens envolta per tal que la nostra presa de decisions sigui informada, segueix i ha de seguir inalterable. El que sí que fan tots els mitjans és adaptar-se als nous canals i als nous llenguatges que fan servir les seves audiències.

En un moment on hi ha milers de comunicadors i periodistes, quins consells donaries als alumnes per destacar en el mercat laboral?

Si em demanen consell sobre com han de treballar els diria que gaudeixin de la nostra professió, que és apassionant, que siguin curiosos, que aprenguin constantment, que es marquin reptes… això és el bàsic, perquè si fas el que t’agrada, ho faràs bé.  Si em pregunten per les demandes actuals del mercat laboral en el nostre àmbit, els diria que competències digitals, com la capacitat analítica i la creativitat, són les que més cal potenciar.

Què implica per tu poder formar nous comunicadors i comunicadores?

Per mi és una oportunitat de transmetre el llegat que m’han passat a mi els meus mestres, tant de la universitat i l’acadèmia com de l’exercici professional, les meves experiències en l’ofici i el meu entusiasme per fer-lo evolucionar mantenint la seva essència.

Per culpa de les xarxes socials estem exposats a una sobre informació constant. Hi ha alguna manera de frenar aquesta sobre informació i discernir aquella que ens és útil de la que només vol fer-nos pensar d’una determinada manera?

Les persones som les responsables de l’ús que en fem de la tecnologia. Decidim l’ús que en fem de cada xarxa, què hi mostrem, a qui seguim, quins permisos donem a les aplicacions que utilitzem… el problema ve quan no en som conscients i, deixats portar per la comoditat de l’algoritme, oblidem que el nostre sentit crític està minvant.