AlumniEntrevistesGeneralNotíciesQuè fa?

Carme Pastora, autora d’On Air: ‘’Aconsello als estudiants que facin moltes pràctiques i agafin rodatge’’

Alumni de la facultat i News Director a la BBC de Londres durant 5 anys. Carme Pastora acaba de publicar On air, que ella mateixa descriu com ‘’una comèdia alegre, desenfadada i picant per a les fans de les novel·les amb molt de glamour’’. 

Hem parlat amb ella per saber-ne més sobre el seu llibre i conèixer la seva experiència un dels mitjans de comunicació més importants del món.

 

Com arriba una catalana ser News Director de la BBC?

Era l’any 2011. Ja feia uns cinc anys que treballava com a col·laboradora al Departament d’Informatius de TV3. Feia de Realitzadora al 3/24 i d’Ajudant de Realització als TN’s, Els Matins, l’InfoK i l’Espai Terra. Estàvem immersos en la famosa crisi financera i, tot i que a TV3 va trigar una mica a notar-se, de sobte va començar a planejar per sobre l’ombra d’un ERE a TVC. Els primers que perdrem la feina seríem els col·laboradors, així que vaig decidir anticipar-me als esdeveniments i començar a buscar-me la vida fora. 

Un dia vaig veure publicada a la web de Recursos Humans de la BBC una oferta de feina de News Director al BBC World Service. Complia tots els requisits, i em vaig apuntar sense tenir gaire expectatives al respecte. Però dues setmanes després em va arribar un email on se’m convocava a la primera entrevista a la mítica Bush House. Vaig superar-la, i dues setmanes després vaig haver de tornar, aquest cop als estudis de la New Broadcasting House a fer la prova de Realització. Es van presentar unes 400 persones, i em van agafar a mi. A dia d’ara encara estic flipant! 🙂 La resta de la història la trobareu a l’On Air.

Et va costar molt adaptar-te a la seva manera de treball?

Gens ni mica. La BBC té molts més mitjans econòmics que TV3, així que el rol del Realitzador allà és una mica més “privilegiat”, en el sentit què es tracta d’un rol més directiu que no pas executor: tú dones les ordres, i la resta fan la feina per tu. A la BBC vaig tocar poques tecles, ja que sempre hi havia un mesclador, un editor de vídeo, un regidor, etc., que feia la feina que jo dirigia. Potser la principal dificultat va ser haver de desenvolupar dots de lideratge d’equips: havia d’aconseguir que la gent fes la feina per mi sense haver de demanar-ho. Però tots els professionals que treballen a la BBC són excel·lents, així que no em va costar massa… 

Quines són les diferències principals entre un mitjà català i un anglès?

Primer, la diferència econòmica: els mitjans anglesos compten amb un pressupost molt major que els catalans, i això es nota en la quantitat de recursos des que disposen, i en la qualitat que assoleixen els productes.

Segón, la independència. En el cas particular de la BBC, els polítics no es fiquen en les decisions editorials, no hi ha quotes de pantalla, etc. 

Quina és la millor experiència que has viscut a la BBC?

Vaig tenir el privilegi de realitzar un Outside Broadcast (una unitat mòbil) a Glasgow: un multicàmera amb 6 càmeres d’un debat de 60 persones pel programa World Have Your Say de BBC World que es va emetre en simultani per televisió, ràdio i Internet i va sortir molt bé . Al grau de complexitat tècnica, se li ha d’afegir que l’audiència potencial era d’uns 500 milions de persones. Quan ho vaig fer tenia només 30 anys. No està gens malament!

Quins han estat els moments més durs?

Els canvis de torn. A informatius treballem les 24 hores del dia, i dins d’un sistema de torns: matins, tardes i nits. Molts dies havia de matinar moltíssim per arribar a la feina perquè entrava a les 6 del matí, i d’altres vegades feia horaris de nit (de 22 a 6 h). Al no tenir un torn estable, el meu rellotge biològic estava sempre en un permanent lag, i això feia que la salut es ressentís. Però realment aquest és l’únic punt negatiu de la feina a la BBC. De la resta no en tinc cap queixa!

Què comporta a nivell personal ser News Director de la BBC?

Treballar a informatius implica dedicar-s’hi les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, amb els seus matins, les seves tardes, les seves nits, els seus caps de setmana i els seus festius. Això sovint és un veritable sacrifici de la vida familiar i de la vida privada, amb el conseqüent sentiment de culpa per no estar amb els teus en els moments importants.  Jo, per exemple, em vaig assabentar que la meva àvia va morir quan estava a punt d’agafar un avió cap a Barcelona. No vaig arribar a temps per acomiadar-me, i en aquell moment vaig decidir que no em quedaria a la BBC molt de temps. Un parell d’anys després vaig renunciar a la feina per formar la meva pròpia família a Barcelona.

Què has volgut plasmar amb aquest llibre?

Aquest llibre va ser un encàrrec de Columna Edicions. L’Ester Pujol, l’aleshores editora, va veure les piulades a Twitter de la meva vida diària a la BBC i em va proposar escriure la història d’una noia catalana que marxa a Londres a treballar per la televisió més important del país. Volia que fos entre El Diari de Bridget Jones, Sexe a Nova York, 50 Ombres d’en Grey i una mica de Time Out London. Quan el vaig escriure, vaig voler plasmar el moment vital tan interessant que estava vivint en tenir l’oportunitat de treballar per una de les televisions més importants del món. També vaig voler fer un retrat del Londres actual i, sobretot, fer que el lector es divertís mentre el llegia. Crec que els tres objectius s’han aconseguit.

El recomanaries als estudiants de periodisme?

I tant! A l’On Air explico com és treballar per un mitjà global com la BBC, com és la feina de Realitzadora, com treballen els periodistes i els problemes que ens trobem diàriament. També hi ha un munt de safareig i d’anècdotes divertides que em vaig trobar a la feina. 

Quins consells donaries als estudiants per arribar a treballar a la BBC o en una institució d’aquest nivell?

Que facin moltes pràctiques i agafin rodatge. Que dominin tots els aspectes del periodisme actual: escriptura, enregistrament en vídeo, muntatge, so, xarxes socials, etc., perquè el periodista d’avui dia és 100% multimèdia. Que perfeccionin l’idioma, que estiguin atents a les ofertes que es publiquen a les webs de RRHH dels mitjans on vulguin treballar i que no tinguin por d’inscriure’s. I finalment, que quan els convoquin a una entrevista parlin de la seva experiència però siguin humils i que expressin la voluntat d’aprendre dels grans professionals que treballen en aquests mitjans.

 

Previous post

72 nous estudiants de Periodisme han entrat a la Facultat aquest curs

Next post

La màgia del periodisme radiofònic

Maria G. Coll