AlumnatEntrevistesGeneralPublicacionsQuè fa?

Rocío Soler, estudiant de Periodisme: ‘’El meu projecte solidari m’ha ensenyat a no rendir-me, a ser conscient i treballadora’’

Rocío Soler té 22 anys, és cantant i estudia periodisme i comunicació corporativa a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de Blanquerna. Amb 18 anys va entrar al conservatori del Liceu i va fer un voluntariat a l’Hospital oncològic pediàtric de Sant Joan de Déu. A partir d’aquí va decidir que volia fer alguna cosa per ajudar a la investigació del càncer infantil i amb els seus companys del Conservatori va organitzar un concert a l’Auditori del Conservatori del Liceu que va recaptar 7.800€. A partir d’aquí crea Luces Solidarias, l’start-up social més jove de Catalunya, que fins al moment ha organitzat quatre concerts per ajudar a causes socials relacionades amb la infància, i s’ha recaptat més de 100.000€ en total. A més, diversos mitjans de comunicació com La Vanguardia, El Periódico, o La Razón, s’han fet ressò del projecte de la Rocío Soler.

L’hem entrevistat perquè ens parli sobre Luces Solidarias i la importància de la comunicació en els projectes solidaris.

Com va sorgir la idea d’organitzar actes per recaptar fons i ajudar a diferents projectes socials?

La idea va sorgir quan jo tenia 18 anys. Fa 5 anys. Vaig començar a ser voluntària a l’Hospital de Sant Joan de Déu i quan vaig veure la situació dels nens i dels seus pares i mares, vaig decidir que volia contribuir al benestar de totes aquestes famílies. Vaig pensar que el més eficient seria donar suport a la investigació de les malalties que patien aquests nens i volia aconseguir fons necessaris emprendre un projecte. Va ser llavors quan se’m va encendre la bombeta i vaig trobar la manera idònia. Vaig fusionar la música i la causa solidària que vaig triar i vaig començar a organitzar un concert benèfic.

Què és per a tu Luces Solidarias?

Luces Solidarias per a mi ha significat moltes coses. És del que més he après al llarg de la meva curta vida. M’ha ensenyat a tenir una visió, a ser ambiciosa, a creure en les meves possibilitats, a no rendir-me, a ser conscient i treballadora. Cada any oferim un concert davant de moltes persones i totes elles paguen el preu d’una entrada i nosaltres hem d’estar a l’altura. En definitiva, m’ha fet créixer moltíssim.

Quines sensacions tens quan veus que els teus projectes donen els seus fruits i serveixen per ajudar aquelles persones que ho necessiten?

Aconseguir objectius pels quals fa mesos que lluites és l’experiència més satisfactòria que he viscut mai. I no només jo, sinó tot l’equip de Luces Solidarias. Quan acaba el concert, donem el donatiu i mesos després veiem els resultats, l’emoció que sentim és inexplicable. En el segon concert vem finançar una beca de 25.000€ per a un metge investigador del Laboratori d’Investigació del càncer infantil de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i gràcies al nostre concert aquest investigador va poder dur a terme el seu projecte d’investigació cada dia durant un any. L’any passat vam fer realitat el somni d’una Escola d’Educació Especial, l’Escola Taiga, i els vam finançar la construcció d’una sala multisensorial. La setmana passada la vam anar a veure… va quedar súper bé! Tinc moltíssima sort de poder viure això, tot i que lògicament ens esforcem molt durant tot l’any per poder aconseguir-ho.

Perquè vas decidir estudiar periodisme?

Vaig decidir estudiar periodisme l’any passat. Luces Solidarias és un projecte petit però que requereix moltes hores i molta atenció, i la comunicació ha estat i és una part fonamental per assegurar-nos l’èxit, no només el dia del concert, sinó al llarg de l’any. Vaig veure que m’agradava molt l’univers dels periodistes. Quan ens han fet entrevistes, articles o crítiques, m’he fixat molt en la figura del periodista i en el seu moment em va captivar i vaig decidir començar aquesta carrera paral·lelament a la meva carrera musical.

Quina importància té la comunicació als projectes solidaris?

Com et deia, moltíssima. Des del meu punt de vista és clau. Hi ha molts projectes solidaris, i trobar la manera de comunicar el teu i de diferenciar-te dels altres és difícil, però alhora és molt satisfactori quan ho aconsegueixes. És important invertir temps a crear un pla de comunicació, i si aconsegueixes arribar a la gent, obtens molts beneficis.

Apliques els coneixements sobre comunicació que estàs aprenent a la Facultat als concerts solidaris que organitzes?

Sí. És cert que a classe aprens conceptes molt més ràpid en comparació al que trigues a aplicar aquests conceptes a la vida real. A poc a poc vaig millorant la manera de comunicar des de Luces Solidarias gràcies a molt bons consells que m’han donat professors de la Facultat.

Com valores que diversos mitjans de comunicació s’hagin interessat en el teu projecte i t’hagin fet entrevistes?

És molt bonic veure com els mitjans senten curiositat i interès pel que fas. Nosaltres ho agraïm molt i traiem molt profit del contingut que generen els mitjans de comunicació sobre nosaltres.

Recordo quan l’any passat em van fer una entrevista a La Contra de La Vanguardia, aquest dia vam rebre més de 100 correus electrònics de fundacions que ens explicaven els seus projectes i ens oferien treballar amb ells. Va ser al·lucinant.

De moment has organitzat quatre concerts i cadascun superat la recaptació de l’anterior. Tens pensat organitzar-ne un altre?

Sí, aquest any celebrarem el nostre 5è aniversari. El quatre de maig a les 20.30h a la Sala Barts. És realment especial per a tots, d’alguna manera tanquem una etapa inoblidable per a nosaltres.

Quins són els teus plans de futur? T’agradaria compaginar la feina sigui com a cantant o com a periodista, i seguir organitzant actes solidaris?

Com deia, ja fa 5 anys que organitzem concerts benèfics. Vaig començar amb 18 anys totalment sola i he après moltíssim al llarg d’aquesta aventura.

És per això que fa un temps vam decidir que aquest 5è aniversari seria de moment l’últim concert de Luces Solidarias i a partir d’aquí ens prendrem un temps de descans, per recarregar les piles i en el meu cas per poder invertir temps a emprendre algun altre tipus de projecte.

I pel que fa al meu futur professional, m’encantaria fusionar la meva passió per la música amb el món de la comunicació, però encara no tinc clar on m’agradaria treballar.

Previous post

Informar sense alarmisme: Com s’ha gestionat la cancel·lació del Mobile i la crisi del coronavirus a les xarxes?

Next post

Sandra Mestres, alumni: ‘’Cobrir les manifestacions post-sentència a Betevé va ser un repte professional’’

Maria G. Coll