GeneralLlibresProfessorat

Què cal saber per ser notícia?

Text de Miquel Peralta Mas

Sovint ens pregunten als periodistes que trepitgem carrer com ens ho fem per decidir què és notícia i què no ho és. Generalment són persones responsables d’entitats, associacions, organitzacions no governamentals i també empreses petites i mitjanes que creuen que ells també poden ser notícia. Ho creuen, i molt sovint és així. Llavors què passa? Per què no són notícia?  

El primer que hem de tenir en compte és que en el procés d’informar hi intervenen molts factors. El primer són els criteris periodístics que fan servir els professionals per decidir què és notícia i què no ho és. En el llibre que acabem de publicar Salir en los medios. Lo que una empresa debe saber para ser noticia en destaquem cinc: la novetat, l’actualitat, el conflicte, la repercussió social i la notorietat. Són criteris que ens ajuden a respondre aquestes preguntes: això és nou? És un tema del qual en parla la gent? Per què? Quin impacte social té? Qui ho ha dit? Qui és el protagonista?  

També hi ha uns factors que podríem anomenar extraperiodístics que intervenen en el procés de producció de la notícia. No tenen a veure amb el periodisme estrictament però sovint són determinants. Són, per exemple, la línia editorial i el potencial econòmic del mitjà de comunicació per un cantó, o el poder d’influència de la persona o entitat que entrevistem, per l’altre. En aquest darrer aspecte no cal que pensem només en un govern, un partit polític o una gran entitat financera que pressiona els periodistes perquè informin al seu favor; a vegades la realitat és més prosaica i, per exemple, un únic post d’Instagram de Leo Messi pot provocar una crisi a la banqueta del Barça. Per minimitzar aquests criteris extraperiodístics darrerament han sortit algunes iniciatives de diaris i publicacions exclusivament digitals que aposten per tenir molts associats que paguen pels serveis informatius i així garantir una línia informativa més plural. 

Un altre aspecte que han de tenir en consideració aquelles persones o entitats que volen ser notícia és la cada vegada més importància que tenen les xarxes socials en el fet de comunicar. En les darreres Jornades de Comunicació Blanquerna, celebrades el mes de març just la setmana abans del confinament, es va posar de relleu aquest fet. Ho va exemplificar molt bé Patrícia Plaja, Alumni de Blanquerna, i cap de Comunicació dels Mossos d’Esquadra. El perfil oficial de la policia catalana és un excel·lent referent de com un compte oficial de Twitter pot ser una eina d’informació i comunicació de primer ordre per l’opinió pública, com per exemple ha fet durant tota la crisi del COVID-19, una crisi que encara no ha acabat. Ara bé, en el tema de les xarxes socials, tal com també va explicar Patrícia Coll, directora del Grau de Periodisme i Comunicació Corporativa de la Facultat de Comunicació i RRII Blanquerna, cal verificar sempre cada publicació i comprovar la font d’informació.   

Per acabar, voldríem destacar que allò més significatiu en la informació diària és la pluralitat informativa. Una comunicació plural vol dir sobretot dues coses. La primera és que a les societats hi han de conviure lliurement diversos mitjans de comunicació perquè el ciutadà interessat pugui escollir on informar-se. I la segona és que dins de cada mitjà cal respectar el criteri de cada professional a l’hora de decidir què és notícia i què no ho és tant. A partir d’aquí la línia editorial haurà de vetllar perquè hi hagi un necessari equilibri entre les notícies, tant des d’un punt de vista temàtic o, per exemple, territorial. 

Previous post

Els alumnes del seminari VI de ràdio matí del Grau de Periodisme elaboren programes informatius de manera telemàtica

Next post

Informar a la BBC, CNN i La Liga, entretenir a OT o comunicar al Barça. Descobrim les sortides del Grau en Periodisme i Comunicació Corporativa amb els alumni de Blanquerna

Elena Yeste