ConferènciesGeneralNotíciesProfessorat

El professor Rafael de Ribot modera un debat sobre les filtracions en els mitjans de comunicació

El passat 17 de novembre, la filtració de l’esborrany del pla de desescalada per a la COVID-19 va fer saltar les alarmes del Govern de la Generalitat. Què s’ha de fer davant de les filtracions? Com ha d’actuar un periodista? Quins sistemes de validació es duen a terme? Aquestes i altres qüestions es van voler resoldre en una taula rodona virtual organitzada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya.

El periodista i professor de comunicació a la Universitat Ramon Llull, Rafael de Ribot, va ser l’encarregat de conduir el debat, que va comptar amb la participació de Joan Josep Pallàs, cap d’esports a La Vanguardia; Neus Tomàs, directora adjunta d’eldiario.es; i Fàtima Llambrich, periodista de TV3.

La primera en intervenir va ser Tomàs, qui va puntualitzar que no totes les filtracions són publicables. “En alguns casos, perquè no tenen prou contrast, o no gaudeixen del suficient interès informatiu”, afegia. Però que, tot i això, a vegades surten a la llum per interessos editorials del mitjà, o bé perquè responen a una sèrie de criteris empresarials.

La subdirectora d’eldiario.es va reconèixer que la seva capçalera va ser la primera a publicar el pla inicial de la desescalada. “Era un document oficial que anava al PROCICAT […] i que circulava per molts departaments de la Generalitat i també per fora del Govern. […] Era qüestió d’hores que aparegués en algun mitjà, perquè tothom l’estava buscant. Era evident que tenia un interès informatiu pels ciutadans”, explicava.

L’executiu català va haver de modificar el document perquè sectors com el de la restauració “es van posar en peu de guerra” arran de la filtració. “Els interessos dels governs, les empreses o els equips de futbol, no tenen per què coincidir amb els criteris informatius d’un mitjà. […] Els periodistes hem d’explicar el que passa: ni el que ens agradaria que passés, ni el que voldríem que passés, ni allò que els nostres lectors moltes vegades volen que passi. No és la nostra feina“, concloïa la Neus Tomàs.

D’altra banda, la Fàtima Llambrich es posicionava a favor de les filtracions i es mostrava contrària a l’etiqueta pejorativa que se li han anat atorgant. “No podem deixar la informació a la bona voluntat dels gabinets de premsa”, apuntava. També va voler recalcar que aquestes informacions no sempre es poden publicar de la manera en què la font ho mana. “No ens podem mostrar febles”, afirmava.

La periodista judicial de TV3 va afegir que no sempre és senzill que aquestes filtracions acabin sortint en els mitjans, i molt menys en la seva especialitat. “Crec que hi ha poca gent que et pugui reconfirmar que allò que t’han filtrat tingui una altra lectura possible. O si t’han filtrat una part grossa, però no t’han explicat la lletra menuda. […] Sempre valores per què aquesta persona ha tingut interès a aportar aquesta informació a aquesta periodista i en aquest moment concret. No se’ns escapa, a vegades, el context en què es produeixen les coses“, comentava.

Per part seva, en Joanjo Pallàs va qüestionar l’ús que es fa del terme ‘filtració’. “Ens perjudica [als periodistes], perquè podem projectar una imatge d’informació caiguda del cel”. És per aquest motiu que el cap d’esports de La Vanguardia considerava més adient denominar-ho com una intoxicació. “Sempre que hi ha una informació esbiaixada o interessada, l’has d’agafar. Segurament, quan comences no saps per on trepitjar, i molt probablement te l’acaben fotent. Però crec que amb l’experiència vas agafant habilitat”, sentenciava.

Finalment, a la ronda de preguntes dels assistents, els convidats van respondre a qüestions relacionades amb la veracitat de les notícies filtrades, l’impacte que causen a la ciutadania, la rectificació per part dels mitjans quan una informació és errònia o els límits legals que es poden creuar a l’hora de publicar una filtració.

Previous post

Blanquerna s'uneix a la FCIC per combatre el periodisme sexista i la violència masclista als mitjans de comunicació

Next post

Els Premis Nacionals de Comunicació reconeixen la labor de 'La Mira', el magazín digital conduït pel professor Francesc Canosa

Arnau Sánchez